Resseguir l'espai
Fina Duran i Riu
L’exercici de recerca de la memòria realitzat per l’Anna Llimós en aquest projecte ens obre la porta a visitar i revisitar l’espai habitat , definir-lo i esborrar-lo, dibuixar-lo i anomenar-lo i , d'aquesta manera, copsar les “empremtes de l'habitar”.
Els espais que habitem es transformen fins a fer desaparèixer en l'oblit configuracions anteriors, assimilem fins la seva integració característiques determinades pel pas del temps i si, com diu Borges, nosaltres estem fets de la memòria i la memòria està feta de l’oblit, ens cal saber mirar els buits que ens envolten i omplir-los amb la presència oblidada.
Les obres estan agrupades en dos grups diferenciats, units per un tractament de l'absència :
“Esquerdes ”sèrie realitzada amb “frottage”, tècnica utilitzada en arqueologia per poder captar el missatge que ens arriba dels objectes del passat (inscripcions, monedes...) i que va ser redescoberta per Max Ernst i els surrealistes, que ho van considerar un gran mitjà per anar més enllà de la realitat.
Aquesta tècnica permet captar dels nostres entorns quotidians les ferides del temps i de les vivències i fer-ne un registre de l’habitar. L’experiència personal de la vivenda de l’artista i de l’espai que no vol oblidar en el moment de deixar-la , fa realitat la necessitat de prendre consciència de les empremtes que al llarg del temps s’han anat produint al viure un espai determinat i de quina manera el consum que se n’ha fet s’ha anat acumulant en forma d’esquerdes, sots, ratlles ...les quals s’han convertit en un arxiu del que ha viscut cadascun dels espais juntament amb l’experiència personal de qui l’ha habitat.
L’altra tècnica utilitzada és el palimpsest , feta servir antigament per a poder reutilitzar el pergamí . La importància que es donava al suport feia que es valorés els traços que deixaven les inscripcions anteriors al ser esborrada.
Amb aquesta tècnica es posa de manifest com recordem els espais de forma fragmentada, quins buits van creant espais en blanc i en canvi altres queden configurats clarament i determinada, de la mateixa manera com passava amb els pergamins es van superposant les capes fins a crear una imatge que defuig l’estricta realitat i esdevé poètica de l’erosió que ha estat produïda per la memòria.
Text realitzat en motiu de l'exposició Resseguir l'espai
