La simplicitat del gest del teixir i la pobresa dels materials esdevenen testimonis d’un estil de vida que s’ha anat perdent. Aquest vol ser un homenatge a la dona, al treball manual i a l’espai domestic. Aquesta es una mirada al passat des del present. Es tracta de descompondre o allo ja existent per reteixir-ho de nou, construir noves formes on els elements originals perden el seu significat per generar nous escenaris.