En una al·legoria a la fragmentació de la memòria, algunes de les notes han sigut rebaixades, modificant i fins i tot esborrant part de la cançó.

Al moure la maneta, el ressò metàl·lic i vibrant del bronze erosionat ens trasllada a records fraccionats, incomplets.

Al mateix temps, aquesta melodia truncada forma part de l’imaginari col·lectiu, potser fent referencia a l’amnesia col·lectiva que viu en la immediatesa i tendeix a oblidar el passat.