Absències habitades
Pilar Parcerissas
"Habitar és deixar empremtes" Walter Benjamin
Fantasmagories del mobiliari | Anna Llimós ha entrat a l'arxiu familiar dels objectes domèstics desgastats pel pas del temps i que han romàs a l'antosta de la infantesa. Ha obert les arques de la memòria familiar a les golfes de casa els avis i es reconcilia amb aquests escenaris abandonats pel desús i la vellesa a l'espera d'una nova mirada o d'un rescat en el temps present. Espais de memòria de vida privada que l'artista ens convida a recordar, mitjançant un tractament especial de l'objecte: una llitera, una bicicleta, una cadira, unes gàbies, unes claus, objectes que han deixat empremta en seqüències de vida. En la imatge fotogràfica d'aquests escenaris de memòria lliurats a la pols del pas del temps i a la foscor Anna Llimós esborra digitalment l'objecte triat i després ressegueix amb grafit l'espai del darrere en un procés manual meticulós que també depèn d'un procés temporal. Objectes seleccionats segons la càrrega emocional que transporten ens arriben en negatiu i en clau d'absència, com espectres de la seva pròpia mort.
Temporalitat i fragmentació | L'obra d'Anna Llimós cal llegir-la com una obra que depèn d'un procés temporal aliè, que treballa al marge de la seva mà. Present continu és el títol d'una sèrie d'obres que encaixen l'acció de la llum solar i l'acumulació de partícules de pols que provoca l'oxidació del paper. D'aquí un exemple com a resultat: la simulació d'un prestatge amb llibres dels quals queda només la reserva en blanc de l'espai que han ocupat, mentre la resta del paper s'ha esgrogueït per la llum del sol, mentre el grafit dibuixa el prestatge. En altres, el grafit desapareix i tan sols queda el blanc del llom dels llibres arrenglerats al prestatge amb el seu títol. Si la temporalitat l' ajuda a fer l'obra, la fragmentació com a principi creador l'arrela als orígens de la modernitat, als processos dadaistes de Marcel Duchamp amb l'acumulació de pols sobre el Gran Vidre, als rayogrammes de Man Ray,que oferien en negatiu l'empremta directa de l'objecte o la construcció benjaminiana de la història a partir del fragment. Trossos esborrats i fragments que resten dempeus, com a la caixa de música dedicada a El Cant dels ocells, una al·legoria a la fragmentació de la memòria que fracciona els records. També ha volgut deixar l'empremta de l'habitar mitjançant el frottage, una tècnica surrealista que permet deixar sobre el paper l'empremta d'un bony o d'una esquerda de l'espai que s'habita. La llum solar hi actua i en fa una reserva en blanc que contrasta amb la resta del paper oxidat per l'efecte del sol. D'aquesta sèrie,que no es presenta en aquesta ocasió, en diu Radiografies del domèstic.
Vida privada i creativitat femenina | L'interior dels espais habitats ha estat considerat l'espai femení per excel·lència, mentre la façana és l'espai masculí, l'aparença. Anna Llimós ha pres l'interior domèstic com espai de feminitat, marcat per l'acció de teixir, per la pobresa de materials i ens ofereix un seguit de fotografies amb composicions de puntes, la presència de les quals ens arriba per la seva absència.
Memòria i record | Com en la concepció benjaminiana de la Història, Anna Llimós ens revela el passat en el present mitjançant un procés dialèctic que fa que aquests escenaris abandonats de memòria que pertanyen a un món somniat es transformin en veritat de present en ser rememorats: La nouvelle méthode dialectique de la science historique se présente comme l'art de voir le présent comme un monde éveillé auquelce rêve que nousappelons l'autrefois se rapporte en vérité. Refaire l'autrefois dans le ressouvenir [die Erinnerung] du rêve!, diu Walter Benjamin al llibre dels Passatges. És en aquest estat intermedi entre somni i despertar que restituïm el passat i el punt en què l'obra d'Anna Llimós ens incorpora com a espectadors a aquesta consciència d'un món desaparegut, que ens arriba en forma d'empremta.
Text realitzat en motiu de l'exposició Fragmentar 2016
